dimarts, 14 de febrer del 2017

Sobre el gnosticisme

Fragment de l'Evangeli de Tomàs, un dels manuscrits de la biblioteca de Nag Hammadi
Aposti·la a la classe d'Antropologia Religiosa del 13 de febrer de 2016

SOBRE EL GNOSTICISME
Manuel Delgado

No sé si vaig aconseguir transmetem-vos alguna cosa de l'interés que em mereix el gnosticisme, sobre tot en ordre a entendre les arrels religioses del pensament científic. Tant de bo que us animéssiu a buscar més coses.

L'anomenat «gnosticisme» s'aplica a una religió o conjunt de religions que ha estat interpretat de vegades com una simple hel·lenització aguda del cristianisme o com a categoria arbitrària mitjançant la qual l' heresiologia patrística va reduir a la unitat totes les desviacions doctrinals basades en una mateixa impugnació: la de la idea que Déu hagués pogut ser el creador d'un món ignorant i imperfecte.

De fet, el que caldria és més aviat parlar d'una unitat subjacent de tots els sincretismes hel·lenístic-orientalitzant que recorren els primers segles de la nostra era, i fins i tot abans, una «essència gnòstica», una unitat o principi intel·ligible que transcendeix la diversitat de les seves expressions sectàries: valentinians, ofites, barbelognòstics, priscilianistes, cuquens, audians, bardesianites, marcionites ..., a més de corrents afins, com el maniqueisme o el mandeisme. També es podria parlar d'una font comuna en el gnosticisme, un origen que es remuntaria a l'orientalització de l'hel·lenisme o, si es prefereix, a l'hel·lenització de cert pensament oriental, fruit de la profunda empremta deixada a Àsia per Alexandre el Gran i el gran pas endavant pel camí de l'abstracció conceptual i l'universalisme que va obrir, un primer cosmopolitisme en el camp de les discussions racionals entorn de la relació entre allò humà i les lleis que regeixen l'univers.

És a partir d'aquest mestissatge entre el racionalisme hel·lenístic i les cosmologies escatològiques iranites i minoasiátiques, que veiem sorgir un conjunt de tendències que comparteixen el dualisme anticòsmic, l'ansietat salvacioniste i una radicalització del concepte de Déu com a realitat transcendent i incognoscible, tret de per un principi present en l'ésser humà -el pneuma–, a través del qual aquest pot aspirar a un cert coneixement o gnosi del diví.

La religió gnòstica és apassionant. Estudieu-la i us trobareu amb un univers mític, poètic i teològic fascinant: una Saviesa -Sofía- embogida, vagant per la foscor que ella mateixa ha generat; el Demiürg impostor que, creient-se i sent cregut com Déu, imposa el seu despotisme sobre el món inferior; l'Ànima, incapaç d'escapar de la seva presó mundana, sotmesa a la fèrria vigilància dels arconts: Iao, Sabaot, Adonai, Elohim, El-Shaddai; un salvador salvat; un Ésser Suprem que s'oculta en el seu propi Pleroma o Totalitat ... Una immensa aventura que no és altra que la de la llum intentant emergir en un univers ombrívol


Sobre el gnosticisme us recomano La religión gnóstica. El mensaje del Dios extraño y los inicios del cristianismo, de Hans Jonas (Siruela), que és un llibre preciós, sobre tot perquè no mostra el gnosticisme no com un curiós testimoni de l'Antiguitat, sinó com l'arrencada d'una denúncia moltes vegades subterrània, persistent ja des de fa més de dos mil anys a Occident, contra la irrevocable malignitat del sensible.





Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch