 |
| Boda en la Vall d'Aran. La foto és de Jordi Bonet |
Ressenya d’Entre
l’amor i l’interès, de Ferran Estrada, Xavier Roigé i Oriol Beltran
(Garsineu, Tremp, 1993), publicada pel Quadern de Cultura d’El País el 18 de novembre de 1993
DE TOT ALLÒ QUE
ES CASA EN UNA BODA
Manuel Delgado
Seria
una pena que aquest Entre l’amor i
l’interès que ens brinda Garsineu passés desapercebut. La seriositat del
treball etnogràfic que suporta l’obra i l’agudesa de les seves apreciacions
mereixen més sort de la que fins ara ha beneficiat les recerques sobre
patrimoni i parentiu al nostre país. Que Casa y família, de
Joan Bestard, es trobi més fàcilment en l’edició anglesa hauria de fer-nos
pensar sobre l’atenció que prestem a allò que se’ns diu relatiu a les formes
que han pres aquí les institucions familiars.
A
més de la d’aportar-nos noves informacions a propòsit de les estratègies i processos
matrimonials, relatius en aquest cas a la Vall d’Aran durant part dels segles
XIX i XX, la virtut de l’obra és la de transcendir el domini estricte assignat
als estudis sobre família, casa i herència per permetre de ser presentada com
una excel·lent mostra d’estudi sobre ritual. En
el seguiment de la fabricació social de parelles destinades al
matrimoni a la Vall d’Aran, el que se’ns obliga advertir és com les protocol·litzacions
de festeig, prometatge i casament despleguen una autèntica tecnologia de la
mediació simbòlica, destinada a establir continuïtats entre esferes prèviament
compartimentades, que cal veure en comunicació. L’obra ens permet, així,
entendre com determinats rites sovint d’aparença mecànica actuen com a marcs
tempo-espacials on es dramatitza l’establiment de ponts entre parells
d’entitats que abans es percebien com separades: dos éssers humans, dues
famílies, dos estats –solter, casat-, dos temps –passat i futur-, dues
institucions –casa i comunitat-, dos interessos –el dels pares i el dels
fills-, dues motivacions –l’amor i l’interès-, etc.
Allò
que ens ensenya és que, a la fi, en una boda sempre acaben casant-se alguna
cosa més que dos nuvis. Màquina de fer nusos, les cerimònies matrimonials hi
veuen reconeguda i reconstruïda una naturalesa compartida amb tot ritual:
territori exempt on la posta en escena d’una il·lusió desmenteix fragmentacions
de la realitat que ni la societat ni el pensament estan en condicions de
tolerar.
Però
el gran mèrit d’aquesta obra és que se’n podria dir el que s’hi diu del seu
propi objecte. Aquest volum nua dominis i categories presumptament divorciats.
Ja hem fet esment d’un duet: parentiu / ritual. Podríem fer el mateix amb
altres: estructura /procés, societat tradicional / societat moderna o,
especialment, el de la falsa oposició entre c osa i idea. En efecte, aquest
llibre contribueix a abolir l’antic exili que ha mantingut l’amor al marge de
les explicacions sobre els termes de la producció de famílies. Tractant els
afectes en tant que un recurs cultural més, Entre
l’amor i l’interès hauria d’excitar-nos una urgència: la de contemplar les
ideologies i les seves sentimentalitzacions com a objectes, alhora que aprenem
a veure les formes ben invisibles que sovint pren la realitat material.
